[1] GALLARDO, BARTOLOMÉ JOSÉ, Diccionario crítico-burlesco del que se titula «Diccionario razonado manual para inteligencia de ciertos escritores que por equivocación han nacido en España», Imprenta de Repullés, Madrid, 1812. <<
[2] J. M. M. A. E. V. [José María Moraleja], Restablecimiento del clero primitivo, Madrid, 1820. <<
[3] MARX, KARL, La Revolución Española 1808-1843, Cenit, Madrid, 1929. <<
[4] GARCÍA, FRAY FRANCISCO, 17 de Julio de 1834. En el convento de San Francisco el Grande. Por un testigo ocular, Archivo Iberoamericano, primera época, 2 (1914), p. 498.<<
[5] OLLÉ I ROMEO, JOSEP M., Les bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra Carlina: 1835-1837, El Mèdol, Tarragona, 1993, vol. I, p. 78. Traducción del autor. <<
[6] BARRAQUER Y ROVIRALTA, CAYETANO, Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, F. J. Altés y Alabart, Barcelona, 1915-1917, vol. III, p.77. <<
[7] RIVADENEYRA, ANTONIO, Noticia biogràfica de Don Manuel Rivadeneyra, Biblioteca de Autores Españoles, Madrid, 1880, p. XI. <<
[8] AYGUALS DE IZCO, WENCESLAO, María o la hija de un jornalero, Imprenta de Ayguals de Izco, Madrid, 1846, tomo I, pp. 55-57. <<
[9] CLARET, SAN ANTONIO MARÍA, Autobiografía, edición presentada por J. M. Viñas y J. Bermejo, Editorial Claret, Barcelona, 1985, pp. 354-357. <<
[10] Traducción del autor. Versión original: «Pren força el rumor que el proletariat catalá i l’espanyol es preparen per començar la seva acció violenta contra la guerra. ¿Será una protesta de carrer, violenta i cridanera? Oh, no! La força, en els obrers, no resideix en el soroll agressiu, sinó en la resistencia. En lloc d’aixecar a l’aire els braços, els proletaris els creuen». <<
[11] OSSORIO Y GALLARDO, ÁNGEL, Mis memorias, Losada, Barcelona, 1946, p. 52. <<
[12] Se calcula que a principios del siglo XX llegaron a Barcelona unos veinte mil inmigrantes por año. En 1910 el 31,5% de la población barcelonesa había nacido fuera de Cataluña. Datos extraídos de VALDOUR, JACQUES, Louis Martini, L’ouvrier espagnol, R. Giard, Lille, 1919. <<
[13] Información citada por Carles Cardó en Les dues tradicions (1947), extraída del libro de JOSÉ M. IRIBARREN, Con el General Mola: escenas y aspectos inéditos de la guerra civil (1937). <<
[14] «En la festividad de Santiago / del año 35 / hubo una gran algarada / dentro del toril. / Salieron siete toros, / todos fueron malos. / ¡Esta fue la causa / de incendiar los conventos!». (Traducción del autor). <<
[15] Versión original: «Jo vaig veure com cremaven el col.legi de Sant Antoni i el convent de les Adoratrius, i com llençaven els mobles per les finestres, davant deis soldats formats i comandats, que s’ho miraven tan esbalaïts com jo. Un sol gest d’aquella tropa hauria evitat la destrossa, que cometia un escamot poc nombrós. En lloc d’això, la inacció, la passivitat, i de l’altra banda, crits de “Viva el ejército”, que els victorejats semblaven agrair». (Traducción del autor). <<
[16] TORRAS I BAGES, JOSEP, Al clero i fiels de la nostra Diócesis, Vic, 18-VIII 1909. La traducción es del autor y la versión original reza: «No ha sigut aquesta explosió d’odi una manifestació d’antagonisme del treball contra del capital, ni d’un sistema polític contra un altre […] la persecuciò ha tingut una gran sinceritat, no s’ha valgut de cap pretext, s’ha presentar a cara descoberta, d’una maner incontrovertible ha manifestar que lo que pretenia era esborrar lo nom de Déu de la societat humana.
»L’actual persecució no ha tingut, dones, motius humans. Són raons més fondes les que l’han determinada, són raons teològiques, com deia ja en son temps lo doctor màxim de la revolució, Proudhon. […] [es persegueixen] les persones consagrades a Déu no per cap motiu humà, no en nom del socialisme, ni de la llibertat política, sinó per esborrar lo nom de Jesús de la societat humana […].
»No volen que el poble sia cristiá». <<
[17] BARATECH, FELICIANO, Los Sindicatos Libres en España, Barcelona, 1927, p. 79. <<
[18] Es de especial importancia para el análisis de estos episodios el estudio de BALCELLS, ALBERT «Violéncia i terrorisme en la lluita de classes», contenido en su libro Violència social i poder polític, Pòrtic, Barcelona, 2001. <<
[19] PESTAÑA, ÁNGEL, Trayectoria de un sindicalista, prólogo de Antonio Elorza, Tebas, Madrid, 1974, p. 111. Este libro recopilatorio recoge el texto «Lo que aprendí en la vida», publicado en 1933. <<
[20] PESTAÑA, ÁNGEL, Trayectoria de un sindicalista, prólogo de Antonio Elorza, Tebas, Madrid, 1974, p. 185. <<
[21] Según carta de JOSEP PEIRATS a JOAN GÓMEZ CASAS, citada por este autor en Historia de la FAI, Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid, 2002, p. 156. <<
[22] Datos extraídos de FARRÉ MOREGÓ, JOSÉ M., Los atentados sociales en España, Casa Faure, Madrid, 1922. <<
[23] MONTAGUT, JOSÉ, El Dictador y la Dictadura, Talleres Gráficos de Antonio Gost Barcelona, 1928, p. 5. <<
[24] CARDÓ, CARLES, Les dues tradicions, Claret, Barcelona, 1977, p. 49. Traducción del autor. Versión original: «Haguérem de contemplar plorant en silenci la caiguda en la descreença de nombrosos joves […] i el reforçament definitiu dels partits hostils a l’Església, acusada sempre per ells d’enemiga del nostre poble. El descarrilament del catalanisme cap a les vies revolucionàries fou un fet no ja inevitable, sinó consumat». <<
[25] CAMPALANS, RAFAEL, Justicia Social, 26-IX-1925. Traducción del autor. Versión original: «[…] només dues forces gaudeixen avui a Catalunya de plena llibertat per a fer actes de propaganda: els Sindicats Lliures i el Partido Obrero Socialista Español. El socialismo oficial, endut per una funesta impaciencia d’éxit, ha perdut tota possibilitat d’influir sobre les masses obreres i els elements intelectuals de Catalunya». <<
[26] PLA I ARMENGOL, RAMON, Justicia, 14-VI-1929. <<
[27] PEIRÓ, JOAN, L’Opinió, I, 12, 5-V-1928. Traducción del autor. Versión original: «[…] per damunt del socialisme marxista, a Catalunya hi ha un problema psicològic i un sentiment autòcton incompresos pels socialistes madrilenys, problema i sentiment que, en certa forma, són incompatibles amb el sentit unitari i centralista del socialisme internacional.
»[…] és Catalunya el bressol del federalisme. Sabent això, hom sap per qué Catalunya és impermeable al socialisme marxista i hom sap també per què l’anarquisme ha tingut i tindrá ad la més forra expressiò de vitalitat. El socialisme marxista és absorbent, i l’anarquisme és essencialment federalista». <<
[28] PEIRÓ, JOAN, L’Opinió, I, 20, 30-VI-1928. Traducción del autor. Versión original: «Jo dic que el sindicalisme té una valor d’entitat […], així s’explica que el sindicalisme, car en ell radica la veritable força de l’obrerisme, se’l disputin socialistes, comunistes i anarquistes, no estant absent de la disputa ni la mateixa Església». <<
[29] PEIRÓ, JOAN, L’Opinió, I, 16, 2-VI-1928. Traducción del autor. Versión original: «aquesta sí que cal mantenir-la, si no es vol que el sindicalisme derivi en un sentit conservador […]. Nosaltres sabem prou bé que el nostre ideari ha d’ésser per molt temps encara, una aspiració ideal, i tan bé com això, demés, sabem que les masses obreres influenciades pels anarquistes, han d’estar en tot cas disposades a ajudar totes les bones causes, tots els moviments verament liberals, sobretot, si es vol, perquè en aquests moviments […] poden trobar-shi ocasions per a la realització deis més grans avantatges morals i materials continguts en el programa mínim del proletariat revolucionari. Aquest és el sentit de responsabilitat que mai no ha estar absent en nosaltres, i pensem amb fonament que, en ressorgir la Confederació, aquesta responsabilitat, será més accentuada». <<
[30] Véase GÓMEZ CASAS, JUAN, Historia de la FAI, Zero, Madrid, 1977, p. 122. <<
[31] Información extraída de FLÓREZ, MARCELINO, Clericalismo y anticlericalismo. Las venganzas de 1936, Dossoles, Burgos, 2003, p. 84. <<
[32] Citado por MONTERO, ANTONIO, Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939, BAC, Madrid, 1961, p. 36, a partir de Razón y Fe, 98, 385 y 101, 437. <<
[33] Traducción del autor. Versión original: «En plantejar aquesta qüestió, partim del postulat liberal, que no és altre que el respecte a la dignitat de l’home i, especialment, a la seva més noble expressió: la llibertat de pensar i d’expressar el seu pensament, sense altre límit que un dret igual per a tothom. […]
»L’Estat, dones, ha de romandre neutral en aquestes determinacions de l’esperit. […]
»L’Estat no pot prendre partit per cap religió; ha de vetilar perquè els afers i les diferencies religioses, que pertanyen a la consciencia individual, mai no envaeixin la vida oficial ni influeixin cap de les institucions. Però l’Estat permetrá que totes les Esglésies s’organitzin i treballin per als seas fins, sense que cap d’elles malmeni els essencials de la vida. I de totes elles, les confessions religioses, no sols en viurá separar, com a tals confessions religioses, sinó que vigilant-les, i controlant-les, en nom de la llibertat que a tots ens és deguda, les sotmetrà al dret comú i en corregirá les possibles extralimitacions». <<
[34] Traducción del autor. Versión original: «El ritme de la nostra vida, el curs de les nostres idees, el to de la nostra veu no poden ser gens alterats per raó de l’adveniment de la República. Nosaltres saludem aquest adveniment, i ho fem de cor, perquè no ens hi sabríem sentir incompatibles.
»Dins el nou règim nosaltres seguirem essent, com hem estat sempre, fervents catòlics. Aquesta és la raó de la nostra existencia periodística. I com a tals catòlics ens interessa que el govern legaiment estatua sigui un govern fort, perquè solament aquesta mena de governs poden tenir respecte i fer respectar els ciutadans i llurs creences. Nosaltres no volem, en principi, sinó llibertat dins les Ileis justes per defensar les nostres conviccions […]. De les persones que exerceixen el Poder, nosaltres no n’hem de judicar el color, sinó els actes. I fins creiem que hem de cooperar obertament a llur obra, sempre que aquesta sigui francament favorable a l’avenç moral i material del país». <<
[35] La traducción del catalán es «¡Dios salve a la República!». <<
[36] El Sol, 12-V-1931. <<
[37] Citado por NARBONA, FRANCISCO, La quema de conventos, Publicaciones Españolas, Madrid, 1954, p. 17. <<
[38] MAURA, MIGUEL, Así cayó Alfonso XIII, México, 1962. <<
[39] ALCALÁ ZAMORA, NICETO, Memorias, Planeta, Barcelona, 1998, p. 217. <<
[40] MIGUEL, MAURA, Así cayó Alfonso XIII, op. cit., pp. 97 y 98. <<
[41] MOLA, EMILIO, Tempestad, calma, intriga y crisis. Memorias de mi paso por la Dirección General de Seguridad, vol. 2, pp. 56 y 11. <<
[42] ALCALÁ ZAMORA, NICETO, Memorias (Segundo texto de mis memorias). Planeta, Barcelona, 1977, p. 185. <<
[43] Se disolvieron las de Santiago, Montesa, Calatrava y Alcántara, dependientes de la jurisdicción eclesiástica pero, en cambio, no se disolvieron las de San Fernando y de San Hermenegildo, que lo eran de la militar. <<
[44] PEIRATS, JOSÉ, La CNT en la revolució espanyola, A.A. La Cuchilla, Cali (Colombia), 1988, 2.ª ed., p. 59. <<
[45] PEIRATS, JOSÉ, La CNT en la revolució espanyola, op. cit., p. 62. <<
[46] PEIRATS, JOSÉ, La CNT en la revolució espanyola, op. cit., p. 60. <<
[47] El Sol, 19-VIII-1931 <<
[48] Traducción del autor. Versión original: «[…] Enfront d’aquest concepte simplista, clàssic i com de pel.lícula, de la revolució, que actualment ens portaria a un feixisme republicá […] se n’alça un altre, l’autèntic, […] el que ensportará indefectiblement a la consecució del nostre objectiu final». «Aquest objectiu exigeix que la preparació no sigui solament d’elements agressius, de combat, sinó que cal tenir aquests i, a més, elements morals, que avui són els més forts, els més destructors, els més difícils de vencer».<<
[49] BATLLORI, MIQUEL Y ARBELOA, VÍCTOR M., «La Iglesia», en Historia General de España y América, Rialp, Barcelona, 1990, tomo XVII, 2.ª ed., p. 179. <<
[50] Citado por RAGUER, HILARI, La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939), PAM, Barcelona, 1976, p. 53. <<
[51] Arxiu Vidal i Barraquer I, 249-258. Citado por RAGUER, HILARI, La Unió Democrática de Catalunya i el seu temps (1931-1939), op. cit. <<
[52] Arxiu Vidal i Barraquer I, 304-305. Citado por RAGUER, HILARI, La Unió Democrática de Catalunya i el seu temps (1931-1939), op. cit. Traducción del autor. Versión original:. «El Govern no admet cap més plantejament de negociacions que no sigui a base de la cessació pura i simple del Cardenal de Toledo, i que no exerceixi cap càrrec des del qual pugui influir en les coses d’Espanya […]. El Govern estima que si no existeix prèviament la seva remoció com a prova clara que la Santa Seu no está solidaritzada amb l’actitud del Cardenal, automáticament es produiria al Parlament unanimitat adversa a rota concordia». <<
[53] PRIETO, INDALECIO, Convulsiones de España, I, Oasis, México, 1967, pp. 95-96. <<
[54] REVUELTA GONZÁLEZ, MANUEL, El anticlericalismo español en sus documentos, Ariel, Barcelona, 1999, p. 141. <<
[55] Todas las citas textuales correspondientes al debate constitucional tienen como fuente primera el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados aunque, en su mayor parte, han sido extraídos de la trascripción que consta en el libro Persecución religiosa y guerra civil. La Iglesia en Madrid, 1936-1939 de JOSÉ FRANCISCO GUIJARRO, editado por La Esfera de los Libros, Madrid, 2006. <<
[56] ALCALÁ ZAMORA, NICETO, Memorias, op. cit., p. 226-228. <<
[57] Opinión citada por GARCÍA ESCUDERO, JOSÉ MARÍA, Historia política de las dos Españas, Madrid, Editora Nacional, 1976, vol. 2, p. 973, extraída, según consta en nota, de un informe de Manuel de Irujo, titulado «La guerra civil en Euzkadi antes del Estatuto». Hay una copia en la Sección de Estudios de Historia Contemporánea del antiguo Ministerio de Información y Turismo. <<
[58] Traducción del autor. Versión original: «Ultra les garanties de dret que atorgui la Constitució general de la República, la Generalitat de Catalunya protegirá plenament la vida i la llibertat de tots els ciutadans residents en el seu territori, els quals seran iguals davant de la llei, sense distinció de naixença, llengua, sexe o religió. La Generalitat garantirá també l’absoluta llibertat de creença i de consciencia». <<
[59] Citado por GARCÍA JORDÁN, PILAR, Els catòlics catalans i la Segona República (1931-1936), PAM, Barcelona, 1986,p, 89, n. 25. Traducción del autor. Versión original: «La República […] s’enfortirà […] fent justicia a les reivindicacions d’aquest poble vexat abans i ara adelerat de veure’s reconeguda pel nou règim la totalitat de la seva autonomia, que és tumbé una valor cristiana de la seva història i de la seva espiritualitat actual». <<
[60] PORCEL, BALTASAR, La revuelta permanente, Planeta, Barcelona, 1978. <<
[61] RIDRUEJO, DIONISIO, Escrito en España, Losada, Buenos Aires, 1962, p. 79. <<
[62] LEDESMA RAMOS, RAMIRO, «Acción directa», en Discurso a las juventudes de España, Madrid, 1935. <<
[63] MONTES, EUGENIO, «Discurso a la catolicidad española», Acción Española, núm. 50, 1-IV-1934. <<
[64] GARCÍA ESCUDERO, JOSÉ M., De Cánovas a la República, Rialp, Madrid, 1951, p. 336. <<
[65] Texto citado por RAMOS OLIVEIRA, A., Historia de España, México, 1952, pp. 146-147. <<
[66] El Correo Catalán, 20-XI-1932. <<
[67] Traducción del autor. Versión original: «esmenant omissions passades, sàpiga el tan ponderar seny català estructurar una obra de tots… que permeti la germanívola convivéncia, única que pot fer grans els pobles, palesant així que som mereixedors del règim d’autonomia que ens ha estat reconegut». <<
[68] Información extraída de VEGA, EULÀLIA, Entre revolució i reforma. La CNT a Catalunya 1930-1936, Pagés Editors, Barcelona, 2004, pp. 253-255. <<
[69] SANTIAGO, E., «La Confederación Anarquista, órgano oficial del señor Macià», en La Internacional, Barcelona, núm. 1, 13-VI-1931. <<
[70] Datos extraídos del Anuario Estadístico de España, 1934. <<
[71] «La moral ajena y el deber nuestro», 25-IX-1934. <<
[72] «Organización en todos los frentes», 27-IX-1934. <<
[73] «Gravedad del momento político», 29-IX-1934. <<
[74] Traducción del autor. Versión original: «Els nostres polítics o eis nostres sacerdote, no tots —seria injust de dirmho-, però sí la majoria manquen de la preparació i dels hábits que es necessiten per a organitzar un poble catòlic desposseït deis privilegis religiosos, per a exercirmhi aquella actuació social, cultural, escolar, política i àdhuc apostòlica […] que li atorgava la llei en l’antic régim.
»Avui a la nostra terra creixen, sota l’agulló providencial de la persecuciò —que, repetim, pot tornar—, multitud d’obres d’acció catòlica […]. Sense una generositat sense límits que consagri persones i béns a la salvació religiosa i civil del poble, la persecució tornará fatalment. Només podem evitar-la fent-la innecessària […].
»hem d’estudiar molt, hem de treballar molt, hem de pregar molt i ens hem de reformar molt. I començar per destruir tot esperit de predomini personal o de cleda tancada. […]
»Només així podrem evitar que torni la revolució». <<
[75] GARCÍA OLIVER, JUAN, El eco de los pasos, Ruedo Ibérico, París, 1978. Citado por TERMES, JOSEP, Història de Catalunya. De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Edicions 62, Barcelona, 1987, pp. 368-369. <<
[76] CARDÓ, CARLES, Les dues tradicions, Claret, Barcelona, 1977, pp. 165-166. Traducción del autor. Versión original: «Coneixedors com som d’aquesta organització modèlica, dels seus capdavanters i de les seves activitats, no vacil.lem a afirmar que si hagués trobat l’ajut que mereixia dels qui més obligats estaven a donarml’hi, hauria salvat la religiò i Espanya sota qualsevol forma de govern. Potser diríem millor: si no hagués topat amb llur hostilitat rancuniosa. […] Es volia de totes passades la guerra civil que enderroqués la República com a condició prévia per al triomf de la religió». <<
[77] TERMES, JOSEP, Història de Catalunya. De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), op. cit., p. 378. Traducción del autor. Versión original: «un aixecament d’un poder legal contra un altre, fet sense forces suficiente, mal preparat i concebut, en el qual un grup arrossega l’altre i tots plegats feien com que feien. […] No fou una revolta que s’imposà al govern, sinó un govern que imposava una revolta». <<
[78] Avance, 4-II-1934, citado por SÁNCHEZ, J. A. y SAÚCO, G., La revolución de 1934 en Asturias, Editora Nacional, Madrid, 1974, p. 36. <<
[79] En el conjunto de España se destruyeron 58 edificios religiosos. <<
[80] La mayoría de los datos proceden de Garralda, Angel, La persecución religiosa del clero en Asturias, Gráficas Summa, Avilés, 1977, 2 vols. <<
[81] Reproducido en el Diario de Sesiones de las Cortes, 7-XI-1934, p. 20. <<
[82] Texto reproducido en el libro citado de GARRALDA, ÁNGEL, La persecución religiosa del clero en Asturias, p. 374. <<
[83] Texto reproducido en el libro citado de GARRALDA, ÁNGEL, La persecución religiosa del clero en Asturias, p. 272. <<
[84] Citado por FLÓREZ, MARCELINO, Clericalismo y anticlericalismo. Las venganzas de 1936, Dossoles, Burgos, 2003, p. 143. <<
[85] Citado por FLÓREZ MIGUEL, MARCELINO, Clericalismo y anticlericalismo. Las venganzas de 1936, Dossoles, Burgos, 2003, p. 126. <<
[86] BATLLORI, MIQUEL Y ARBELOA, V. M., «La Iglesia», en BATLLORI, MIQUEL Y ARBELOA, V. M., «La Iglesia», en Historia General de España y América, op. cit., p. 203. p. 203. <<
[87] BATLLORI, MIQUEL Y ARBELOA, V. M., «La Iglesia», en BATLLORI, MIQUEL Y ARBELOA, V. M., «La Iglesia», en Historia General de España y América, op. cit., p. 199. p. 199. <<
[88] BATLLORI, MIQUEL Y ARBELOA, V. M., «La Iglesia», en Historia General de España y América, op. cit., pp. 196 y 197. <<
[89] 89 Discurso pronunciado en Sevilla, reproducido en ABC, 23-IV-1935. <<
[90] Discurso pronunciado en Santander, reproducido en ABC, 20-VIII-1935. <<
[91] Discurso en las Cortes, 2-V-1935. <<
[92] Discurso en las Cortes, 6-XI-1934. <<
[93] DE COCA, GABRIEL MARIO, Anticaballero. Crítica marxista a la bolchevización del partido socialista (1930- 1936), Engels, Madrid, 1936, p. 75 <<
[94] AZAÑA, MANUEL, Obras Completas. Tomo IV, Oasis, México, 1966-1968, p. 572. <<
[95] Citado por RUIZ MANJÓN-CABEZA, OCTAVIO, «Evolución política», en Historia General de España y América, tomo XVII, op. cit., p. 65. <<
[96] Artículo reproducido en RAGUER, HILARI, La Unió Democrática de Catalunya i el seu temps (1931-1939), op. cit., pp. 231-232. Traducción del autor. Versión original: «El panorama de les properes eleccions fa basarda a tots els catalans. […]
»Si la lluita canibalesca entre dretes i esquerres persisteix, Catalunya caurà mig-partida, ningú no se n’aprofitarà fora deis elements que fan presa en les despulles de les pàtries agonitzants.
»La Lliga i l’Esquerra poden posar-hi rernei. […]
»La Lliga lluitant a la dreta és l’esclava dels homes i els partits incontrolats que a la dreta veuen com única solució el sabre; l’Esquerra está sota la pressió de les masses anarquitzants que veuen com a única salvació la bomba o l’anarquia […]». <<
[97] Traducción del autor. Versión original: «Ho han entés així els representants de l’Església, que tots han alçat la ven d’alerta Davant la consciencia del catòlic ha d’ésser altament considerada aquesta intervenció dels Pastors de l’Església […j. I què vol dir la mateixa? Vol dir, senzillament, no pas que l’Església ni els seus ministres entrin en política, sinó que veuen claríssimament […] que de la present lluita li poden derivar a l’Església, a Espanya, el reconeixement i la defensa de molts drets, o la persecució encara mes aferrissada que fins ara […]». <<
[98] Traducción del autor. Versión original: «D’una banda us inviten a defensar l’ordre, a barrar el pas a la revoluciò; de l’altra banda a salvar la llibertat del perill feixista, a eliminar la guerra, a defensar el pa quotidià dels treballadors… però després hi barregen la religió, i us trobeu que, si voleo defensar la religió a les urnes, heu de combatre aparentment causes tan justes com les esmentades, a les quals nosaltres, catalans, hem d’afegir la de les reivindicacions irrenunciables de la nostra terra». <<
[99] AZAÑA, MANUEL, Obras Completas. Tomo IV, op. cit, p. 570. <<
[100] VICENS VIVES, J., Aproximación a la historia de España, Vicens-Vives, Barcelona, 1968, p. 179. <<
[101] El Socialista, 26-5-36. Reproducido en THOMAS, H., La guerra civil española, Grijalbo, Barcelona, 1976, p. 203. <<
[102] Citado por RUIZ MANJÓN-CABEZA, OCTAVIO, «Evolución política», en Historia General de España y América, tomo XVII, op. cit., p. 75-76. <<
[103] GIL ROBLES, JOSÉ M., Discursos parlamentarios, Taurus, Madrid, 1971, pp. 560-561. <<
[104] DÍAZ, JOSÉ, Tres años de lucha, Librerie du Globe, París, 1970, p. 165. <<
[105] DÍAZ, JOSÉ, Tres años de lucha, op. cit., p. 138. <<
[106] GIL ROBLES, JOSÉ M., Discursos parlamentarios, op. cit., pp. 570-575. <<
[107] DELGADO, MANUEL, Luces iconoclastas. Anticlericalismo, blasfemia y martirio de imágenes, Ariel, Barcelona, 2002, p. 89. <<
[108] GIL ROBLES, JOSÉ M., Discursos parlamentarios, op. cit., pp. 626-627 y 634. <<
[109] Datos extraídos de CASAS DE LA VEGA, RAFAEL, Las milicias en la guerra de España, Madrid, 1974, y de PALACIO ATARD, VICENTE, «La quinta columna, la movilización popular y la retaguardia», en Aproximación histórica a la guerra de España. 1936-1939, Madrid, 1970. <<
[110] MARRERO, VICENTE, La guerra española y el trust de cerebros, Punta Europa, Madrid, 1961, p. 163. <<
[111] Versión taquigráfica recogida por RICARDO DE LA CIERVA, Francisco Franco, Planeta, Barcelona, 1982, tomo I, p. 515. <<
[112] Declaraciones recogidas en Ricardo de la Cierva, Francisco Franco. Planeta, Barcelona, 1982, tomo II, p. 20. <<
[113] Carta de DIEGO ABAD DE SANTILLÁN a CARLOS ROJAS, reproducida por éste en Diez figuras ante la guerra civil, Nauta, Barcelona, 1973, p. 25. También en RAGUER, HILARI, La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939), op. cit., pp. 353-354. <<
[114] ROJAS, CARLOS, La guerra en Cataluña, Plaza y Janés, Barcelona, 1979, p. 65. <<
[115] ESCOFET, FREDERIC, Al Servei de Catalunya i de la República, Edicions Catalanes, París, 1973. <<
[116] CARRERAS, LUIS, Grandeza cristiana de España, Les frères Douladoure, Toulouse, 1938, p. 33. <<
[117] L’Aurora del SS. Sacramento, enero 1937, n. 41, pp. 22-25. Versión catalana a cargo del pare Gabriel Beltran en Butlletí Informatiu QCD de Catalunya i Balears, n. 46, octubre de 1986. También publicado en Albert Manent, De 1936 a 1975. Estudis sobre la guerra civil i el franquisme, PAM, Barcelona, 1999, pp. 13-22. <<
[118] La crónica del prior no detalla el número de víctimas. Información extraída de MONTERO MORENO, ANTONIO, Historia de la persecución religiosa en España, La Editorial Catòlica, Madrid, 1961, p. 229, n. 14. <<
[119] La persecució religiosa de 1936 a Catalunya. Testimoniatges, edición de Josep Massot i Muntaner, PAM, Barcelona, 1987, pp. 23-99. <<
[120] Traducción del autor. Versiòn original: «Tot Badalona bullía; cremaven esglésies i convents, si no eren ja ruines. La gent amplia els carrers amb cridòries i improperis; d’altres badaven, un si és no és indiferents o encuriosits. Podía dirse que havia arribat la gran nit preconitzada pels doctrinaris del proletariat. […] En ésser davant la Casa de la Vila, els milicians que conduïen l’estol els empenyeren a continuar carretera enllá, al mateix temps que augmentaven les amenaces i els crits exigint Que morin! eren corejats a ritme esverador per la gentada». <<
[121] Información extraída de TAGÜEÑA LACONTE, MANUEL, Testimonio de dos guerras, Oasis, Madrid, 1973. <<
[122] Las informaciones recogidas por JOSÉ FRANCISCO GUIJARRO en su obra, ya citada aquí, Persecución religiosa y guerra civil. La Iglesia en Madrid, 19361939 son confusas e, incluso, contradictorias. Según las fuentes a que remite podría apuntarse la posibilidad de que en el ataque a la Mutua del Clero adjunta a la iglesia de los Dolores se hubiera asesinado a tres sacerdotes hospitalizados y al párroco, y que en el ataque a la iglesia de San Andrés también se hubieran producido cinco víctimas eclesiásticas. Sin embargo, la obra de ANTONIO MONTERO Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939, no cita el episodio de la Mutua del Clero y sitúa las víctimas de San Andrés en el mes de septiembre. <<
[123] SOLÉ, JOSEP M. y VILLARROYA, JOAN, La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), PAM, Barcelona, 1989, vol. I, p. 85. <<
[124] FLÓREZ MIGUEL, MARCELINO, «Clericalismo y anticlericalismo», en Página Abierta, 188-189, enero-febrero de 2008. <<
[125] DÍAZ, JOSÉ, Tres años de lucha, op. cit., p. 167. <<
[126] GÓMEZ CASAS, JUAN, Historia de la FAI, Madrid, 2002, p. 162 y 200. <<
[127] CNT, El Congreso Confederal de Zaragoza, Zero, Madrid, 1978, pp. 215-242. <<
[128] El luchador, 12-11-1932. <<
[129] JACKSON, GABRIEL, La República española y la guerra civil (1936-1939), Grijalbo, México, 1967, p. 260. <<
[130] Alfonso Hosta fue, con ocho años, testigo presencial de la filmación. En la carta al autor, del 3 de julio de 2007, detalla cómo se procedió al montaje. <<
[131] DOMINGO, MARCELINO, Oeuvre, 30-1X-1936. Traducción del autor. <<
[132] SANABRE SANROMÁ, JOSÉ, Martirologio de la Iglesia en la Diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-1939, Editorial Librería Religiosa, Barcelona, 1943, p. 28. <<
[133] Datos extraídos de FERNÁNDEZ, ELISEO, «La FAI en Galicia», reproducido en www.acracia.org. <<
[134] PEIRÓ, JOAN, Perill a la reraguarda, Llibertat, Mataró, 1936, p. XVI. Dado que el pròlogo de Julià Gual está fechado en octubre, el libro tuvo que ser distribuido en los últimos meses de 1936. La traducción es del autor. Versión original: «Afirmo amb plena responsabilitat que tots els sectors antifeixistes, començant per Estat Català i acabant pel POUM, passant per Esquerra Republicana i pel PSUC, han donat un contingent de lladres assassins igual, almenys, al que ha donat la CNT i la FAI». <<
[135] BLOCH, JEAN-RICHARD, «Après l’incendie», en Vu, agosto de 1936. <<
[136] BOSCH I GIMPERA, PEDRO, La España de todos, Hora H, Madrid, 1976, p. 115. <<
[137] CIERVA, RICARDO DE LA, Los documentos de la primavera trágica. Análisis documental de los antecedentes inmediatos del 18 de julio de 1936, Ministerio de Información y Turismo, Secciòn de Estudios sobre la Guerra de España, Madrid, 1967, p. 385. <<
[138] LENIN, V. La religión, Publicaciones Hedeya (Pequeña Biblioteca Leninista, n. 5), Barcelona, ¿1934?, pp. 11-12. <<
[139] SOLÉ, JOSEP M. y VILLARROYA, JOAN, La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), PAM, Barcelona, 1989, vol. 1, p. 67. <<
[140] Solidaridad Obrera, 22-1-1937. <<
[141] La mayoría de estas cifras están basadas en el estudio coordinado por SANTOS JULIÁ, Víctimas de la guerra civil, Temas de Hoy, Madrid, 2006, en los trabajos sobre la represión elaborados por JOSEP SOLÉ I SABATÉ y en la recopilación documentada en la www.sbhac.net/republica/victimas, previa comprobación de las fuentes citadas. <<
[142] TERMES, JOSEP, Història de Catalunya. De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), op. cit., p. 405. <<
[143] Los datos del anuario que he utilizado son los incluidos, con estimaciones derivadas de anuarios anteriores, por VICENTE CÁRCEL ORTÍ en el volumen V de la obra colectiva Historia de la Iglesia en España, dirigida por Ricardo García-Villoslada, editada por la Biblioteca de Autores Cristianos en 1989, pp. 338-339. Estos datos deben ser tomados con cautela dado que durante la monarquía no se realizó ningún censo eclesiástico oficial. ANTONIO MONTERO, en Historia de la persecución religiosa en España (1936-1939), op. cit., p. 763, aporta como dato de referencia, extraído del Anuario Vaticano de 1936, que en España había 29.902 sacerdotes seculares. <<
[144] Datos extraídos del «Apéndice estadístico» contenido en la citada obra La persecución religiosa en España, de ANTONIO MONTERO, y en Els catòlics catalans i la Segona República (1931-1936), de PILAR GARCÍA I JORDAN. <<
[145] CASANOVA, JULIAN, «Rebelión y Revolución», en Santos Juliá (coord.), Víctimas de la guerra civil, op. cit., p. 117. <<
[146] JOAN PEIRÓ, Llibertat, Mataró, 24-IX-1936. Traducción del autor. Versión original: «El que hom sigui burgés o capitalista, no és una raò perquè els revolucionaris el persegueixin i l’exterminin. Tampoc no ho és el perseguir i exterminar capellans i frares pel sol fet d’ésser-ho. Molt menys no és cap raó el que els homes d’idees dretanes o els qui, sense ésser-ho, votaren un dia per les dretes, puguin ésser assassinats cona gossos, de manera covarda i criminal. La nostra lluita és contra el feixisme, i tot el qui no sigui un feixista comprovat, siguin quines siguin les seves idees, per als antifeixistes, per als vertaders revolucionaris, ha d’ésser una persona sagrada». <<
[147] JOAN PEIRÓ, Llibertat, Mataró, 27-VIII-1936. Traducción del autor. Versión original: «Els revolucionaris de Mataró també han tingut aquest moments per a aplicar la justícia popular, que, aplicada oportunament, és natural, és lògica, és santa. Però deixaren passar aquesta oportunitat, perquè —trist és haver-ho de dir— resultava més agradable cremar i saquejar esglésies i convents, i encara ho era mes malversar la benzina per anar a fer registres (?) als llocs d’estiueig d’altres indrets de la comarca. I mentre l’esperit revolucionari s’emprava en aquesta tasca de destrucció i de negoci per alguns, els peixos grossos, els qui mereixen ésser penjats deis fanals de la Riera, aquests fugien de Mataró, no sense que abans fessin foc contra el poble des d’alguns terrats de la nostra ciutat.
»Després d’això, ¿qué té d’estrany que els homes responsables davant l’opinió ens oposéssim al vessament de sang inoportú i injustificat? ¿No era lògic, demés, que ens malfiéssim de certes actuacions que res no tenien de revolucionarles? […].
»Matar el mateix Déu, si existís, a l’escalf de la revolta, quan el poble enardit per la justa ira es desborda, és una mesura natural i molt humana». <<
[148] BARRIOBERO, EDUARDO, Un tribunal revolucionario, Imp. y Libr. Aviñó, Barcelona, 1937. Véase también RUBIÓ I TUDURÍ, MARIÀ, Barcelona 1936-1939, Abadia de Montserrat, Barcelona, 2002, pp. 113-121. <<
[149] Datos extraídos de SÁNCHEZ RECIO, GLICERIO, «El control político de la retaguardia republicana durante la Guerra Civil. Los tribunales populares de justicia», en Espacio, Tiempo y Forma. Serie V, Historia Contemporánea, 1994, vol. 7, pp. 585-598. <<
[150] Datos extraídos de GUIJARRO, JOSÉ FRANCISCO, Persecución religiosa y guerra civil. La Iglesia en Madrid, 1936-1939, op. cit., pp. 487-525. <<
[151] MARCOS, O., Testimonio martirial de los Hermanos de San Juan de Dios en los días de la persecución religiosa española, Madrid, 1980, p. 143. <<
[152] Citado en CASAS DE LA VEGA, RAFAEL, El Terror. Madrid 1936, Madrid, 1994, pp. 239-240. <<
[153] Reproducido en DÍAZ-PLAJA, FERNANDO, La guerra de España en sus documentos, Plaza y Janés, Barcelona, 1972, pp. 189-191. <<
[154] Heraldo de Aragón, Zaragoza, 21-1V-1937, p. 3. <<
[155] CAPDEVILA, LLUÍS, La Campana de Gracia, Barcelona, 17-X-1931. [Traducción del autor]. <<
[156] «Colón», La Compañía de Jesús, Tipografía La Ibérica (Biblioteca de la Logia «Perseverancia», 70), Larache (Tetuán-Marruecos), 1932. Un miembro de esta logia, el radical-socialista B. Pajares, presidía la delegación en Barcelona de la Internacional Universitaria Antifascista, a la cual estaban adheridos, por ejemplo, Fernando de los Ríos y Marcelino Domingo. <<
[157] «Escola laica», El Conseqüent. Portaveu del Partit Republicà Radical Socialista Català, Reus, 19-VIII-1933. [Traducción del autor.] <<
[158] MARTÍNEZ CARRASCO, ALFONSO, El Ateo, Barcelona, julio de 1934, p. 3. <<
[159] Respuestas aparecidas en los números 144, 145, 147 y 152, respectivamente. <<
[160] Sin Dios, Madrid, agosto de 1935. <<
[161] MAXIMILIANO ARBOLEDA, informe reproducido en FLÓREZ, MARCELINO, Clericalismo y anticlericalismo. Las venganzas de 1936, op. cit., pp. 128-129. <<
[162] Editorial de Treball (portavoz del PSUC), Barcelona, 25-VII-1936. [Traducción del autor]. <<
[163] Solidaridad Obrera (órgano de la CNT), Barcelona: 26-VII-1936. <<
[164] Alfonso, Solidaridad Obrera, Barcelona, 2-VIII-1936. <<
[165] Editorial, ABC, Madrid, 14-VIII-1936. <<
[166] Alfonso, Solidaridad Obrera, Barcelona, 15-VIII-1936. <<
[167] Editorial, La Batalla (órgano del POUM), Barcelona, 19-V111-1936. <<
[168] Solidaridad Obrera, Barcelona, 20-VIII-1936. <<
[169] Solidaridad Obrera, Barcelona, 18-X-1936. <<
[170] La obra de referencia general es la de MONTERO, ANTONIO, Historia de la persecución religiosa en España, La Editorial Católica, Madrid, 1961. <<
[171] La información básica ha sido extraída de la obra de GARRALDA, ÁNGEL, La persecución religiosa del clero en Asturias, op. cit. Cabe destacar que los dos tomos del estudio recogen el testimonio personal de 1.096 personas. En muchos casos, un suceso está descrito, de forma contrastada, por más de uno de dichos testimonios. <<
[172] Las informaciones concretas han sido extraídas de la obra de ECHEANDÍA, JOSÉ, La persecución roja en el País Vasco, Fidel Rodríguez, Barcelona, 1945. El libro contiene relaciones detalladas de víctimas y el testimonio personal de su presidio. <<
[173] ANDRÉS GALLEGO, J. y PAZOS, A. M., eds., Archivo Gomá-Documentos de la Guerra Civil, Madrid, 2001, pp. 245-252. <<
[174] ONAINDÍA, ALBERTO, Hombre de paz en la guerra, Ed. Vasca Ekin, Buenos Aires, 1973, vol. I, p. 132. <<
[175] La información básica ha sido extraída de la obra Víctimas sacerdotales del arzobispado de Tarragona durante la persecución religiosa del 1936 al 1939, Torres y Virgili, Tarragona, 194? <<
[176] Información completa en FUENTES, MANUEL I FRANCESC ROIG, Manuel Borras i Ferré: una vida al servei de l’Església, Parròquia de La Canonja, Centre d’Estudis Canongins, 2004. <<
[177] Texto reproducido en MONTERO, ANTONIO, Historia de la persecución religiosa en España, op. cit., p. 227. <<
[178] La información básica se ha extraído de la obra del padre JOSEP SANABRE SANROMÁ, Martirologio de la Iglesia en la Diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-1939, op. cit. <<
[179] S. OGAZÓN, M. DE, Flores de sangre del vergel carmelitano, Coculsa, Madrid, 1945, p. 110. <<
[180] MANENT, ALBERT y RAVENTÓS, JOSEP, L’Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil, PAM, Barcelona, 1986, pp. 65-66. <<
[181] Véase SERRAHIMA, MAURICI, Del passat quan era present, Edicions 62, Barcelona, 1972-1974. También ROJAS, CARLOS, La guerra en Catalunya, Plaza y Janés, Barcelona, 1979, p. 65. <<
[182] Véase GARCÍA OLIVER, JUAN, El eco de los pasos, Ruedo Ibérico, París, 1978 <<
[183] La información básica ha sido extraída de la obra de VIOLA, RAMON, El martirio de una Iglesia, Ramiro Viola, Lérida, 1981. <<
[184] En 1995, siguiendo los criterios de la Santa Sede, ochenta y cuatro parroquias se segregaron del obispado de Lérida para incorporarse al de Barbastro. En 1998 esta cifra aumentaba a ciento once. Traducción del autor. <<
[185] La información básica ha sido extraída de la obra de BADIA I TORRAS, LUÍS, Martirologi solsoní, Claret, Barcelona, 1988. <<
[186] La información básica ha sido extraída de la obra Martirologio vicense. Persecución religiosa 1936-1939, Imprenta Portavella, Vic, 1945. <<
[187] La información básica se ha extraído de la obra del padre JOSEP MARIA CERVERA I BERTA, Testimoniatge de Fe i de Fidelitat. Els preveres de la diòcesis de Gerona víctimes de la revolta del 1936, Bisbat de Girona, Gerona, 1991. <<
[188] Testimonios extraídos de MARQUÉS I SURIÑACH, JOAN, La força de la fe a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939), Palverd, Gerona, 1987. <<
[189] La información básica se ha extraído de la obra de CASTELLS I SERRA, JESÚS, Martirologi de l’església d’Urgell 1936-1939, Bisbat d’Urgell, La Seu d’Urgell, 1975. <<
[190] BALLARÍN, JOSEP M., «Màrtirs», Avui 29-X-2005. <<
[191] La información básica ha sido extraída de la obra de MANUEL GARCÍA SANCHO, Sacerdots diocesans fidels fins al martiri. Diòcesi de Tortosa, 19361939, Sant Carles de la Rápita, 1997. <<
[192] La información básica ha sido extraída de FRANCISCO GUIJARRO, JOSÉ, Persecución religiosa y guerra civil. La Iglesia en Madrid, 1936-1939, op. cit. <<
[193] Archivo Histórico Nacional de Salamanca, GC, Político-Social, Madrid, carpeta 85, legajo 1.053, documento 35. Reproducido por GUIJARRO, JOSÉ FRANCISCO, Persecución religiosa y guerra civil. La Iglesia en Madrid, 1936-1939, op. cit., p. 625, n. 56. <<
[194] La información básica ha sido extraída de CÁRCEL ORTÍ, VICENTE, Mártires valencianos del siglo XX, Edicep, Valencia, 1998. <<
[195] La información básica ha sido extraída de VIDAL TUR, GONZALO, Persecución religiosa: provincia de Alicante, 1936-1939, [s/l], 1991. <<
[196] La información básica ha sido extraída de PARRON, ARTHUR, La guèrra civil a Eivissa i Formentera (1936-1939) y de MASSOT, JOSEP, Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears, PAM, Barcelona, 2002. <<
[197] Reproducido por VALERIANO BENILDO en una obra inédita escrita en 1955 sobre la condición de mártires de las víctimas eclesiásticas y citada por ANTONIO MONTERO en Historia de la persecución religiosa en España 1936-1939, op. cit., p. 269 <<
[198] La información básica ha sido extraída de RIVERA, JUAN FRANCISCO, La persecución religiosa en la diócesis de Toledo (1936-1939), Toledo, 1958, vol. I. <<
[199] Texto reproducido por RIVERA, JUAN FRANCISCO, La persecución religiosa en la diócesis de Toledo (1936- 1939), op. cit., p. 111. <<
[200] Textos reproducidos por RIVERA, JUAN FRANCISCO, La persecución religiosa en la diócesis de Toledo (1936- 1939), op. cit., pp. 28 y 29. <<
[201] Texto reproducido en el libro citado en la nota anterior. La fiabilidad de esta referencia queda avalada no sólo por la presumible honradez del autor, sino también por la verosimilitud de su contenido. <<
[202] Texto reproducido por RIVERA, JUAN FRANCISCO, La persecución religiosa en la diócesis de Toledo (1936-1939), op. cit., p. 57. <<
[203] La mayoría de las informaciones han sido extraídas de ANTONIO MONTERO, Historia de la persecución religiosa en España, 1936-1939, op. cit., pp. 296-307. <<
[204] La información básica ha sido extraída de DEOGRACIAS CARRIÓN, JOSÉ, La persecución religiosa en la provincia de Albacete durante la guerra civil (1936-1939), Diputación de Albacete, Albacete, 2004. <<
[205] La información básica ha sido extraída de QUIROSA-CHEYROUZE, RAFAEL, Política y guerra civil en Almería, Editorial Cajal, Granada, 1986. <<
[206] Archivo Gomá 4, pp. 200-201, reproducida parcialmente por VICENTE CÁRCEL ORTÍ en Caídos, víctimas y mártires. La Iglesia y la hecatombe de 1936, Espasa, Madrid, 2008, p. 273. <<
[207] La información básica ha sido extraída de NIETO CUMPLIDO, MANUEL, La persecución religiosa en Córdoba 1931-1939, Córdoba, 1998; y de MORENO GÓMEZ, FRANCISCO, La guerra civil en Córdoba (1936-1939), Alpuerto, Madrid, 1985. <<
[208] La información básica de las diócesis extremeñas ha sido extraída de MARTÍN, ÁNGEL DAVID, La persecución religiosa en Extremadura durante la guerra civil 1936-1939, Fondo de Estudios Sociales, Badajoz, 1997. <<
[209] ORTIZ DE VILLAJOS, C. G., De Sevilla a Madrid. Ruta liberadora de la columna Castejón, Librería Prieto, Granada, 1937. Reproducido por RAGUER, HILARI, La Unió Democràtica de Catalunta i el seu temps (1931-1939), op. cit., pp. 367-368. <<
[210] PEIRATS, J., La CNT en la revoluciò espanyola, vol. II, op. cit., pp. 263-264. <<
[211] La Vanguardia, 9-IX-1937. <<
[212] MIR, MIQUEL, Entre el roig i el negre. Una crònica de la Barcelona anarquista, Edicions 62, Barcelona, 2006. p. 91. Con posterioridad a la novela, el autor ha editado los cuadernos autobiográficos del protagonista en Diario de un pistolero anarquista, Destino, Barcelona, 2007. <<
[213] Es fundamental para el estudio de los campos de trabajo en Cataluña el libro de FRANCESC BADIA, Els camps de treball a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939), PAM, Barcelona, 2001. <<
[214] Véase Un gran homenaje en su centenario: entre la realidad y el deseo: Luis Cernuda (1902-1963), edición de James Valender, Residencia de Estudiantes, Madrid, 2002, p. 265. <<
[215] Luis Cernuda, Prosa I, Siruela, Madrid, 1994, pp. 643-644 <<
[216] MANENT, ALBERT y RAVENTÓS, JOSEP, L'Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil, op. cit., p. 172. <<
[217] MORENO GÓMEZ, FRANCISCO, La guerra civil en Córdoba (1936-1939), op. cit., p. 465. <<
[218] Citado por RAGUER, HILARI, La Unió Democrática de Catalunya i el seu temps (1931-939), op. cit., pp. 472-473. <<
[219] Archivo Gomá, 2, pp. 134-135. <<
[220] Según informe del Dr. G. Patry, miembro del comité Internacional de la Cruz Roja, reproducido por CÁRCEL ORTÍ, VICENTE, La persecución religiosa en España, Rialp, Madrid, 1990, p. 296, n. 17. <<
[221] SALAS LARRAZÁBAL, R., Aproximación histórica a la guerra española (19361939), Universidad de Madrid, Madrid, 1970, p. 216. <<
[222] La Ciencia Tomista, vol. LVI (1937), pp. 373-374. <<
[223] MARITAIN, JACQUES, Considérations françaises sur les choses d'Espagne, pp. 34, 36-38, 41. Traducción del autor. <<
[224] ANDREOTTI, L. y COSTA, X., Teoria de la deriva i altres textos situacionistes, MACBA, Barcelona, 1996, pp. 56- 57. <<
[225] REGÁS ARDÉVOL, MIQUEL, Confessions, Spes, Barcelona, 1960, pp. 272-275. Traducción del autor. <<
[226] SANABRE SANROMÁ, JOSÉ, Martirologio de la Iglesia en la Diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa 1936-1939, op. cit. <<
[227] MONTERO MORENO, ANTONIO, Historia de la persecución religiosa en España, op. cit., p. 631 <<
[228] BALANZA, F., «Anticlericalisme i iconoclàstia a Martorell. Deis primers precedents a 1936», Departamento de Antropología Social de la Universidad de Barcelona, 1996. Estudio inédito citado por DELGADO, MANUEL, Luces iconoclastas. Anticlericalismo, blasfemia y martirio de imágenes, op. cit., p. 55. <<
[229] Reproducido por ÁNGEL DAVID MARTÍN RUBIO en su obra La persecución religiosa en Extremadura durante la guerra civil, op. cit., p. 28 <<
[230] Documentado en FLÓREZ, MARCELINO, Centralismo y anticlericalismo. Las venganzas de 1936. op, cit. p. 85. <<
[231] MONTAÑA, D. y RAFART, J., La guerra civil al Berguedà (1936-1939), PAM, Barcelona, 1991, pp. 129-130. <<
[232] MANENT, ALBERT y RAVENTÓS, JOSEP, L'Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil, PAM, Barcelona, 1986. <<
[233] ALFAYA, JOSÉ LUIS, «La iglesia de las catacumbas en el Madrid republicano de la Guerra», Palabra, agosto-septiembre de 2007. <<
[234] Testimonio de Pilar Tomàs Farell recogido por MANENT, ALBERT y RAVENTÓS, JOSEP, en L'Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil, op. cit., p. 180. <<
[235] También reproducido por ALBERT MANENT y JOSEP RAVENTÓS en L'Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil, op. cit., pp. 214-215. <<
[236] Información extraída de ALFAYA, JOSÉ LUIS, «La Iglesia de las catacumbas en el Madrid republicano de la guerra», art. cit. <<
[237] SOLÉ, JOSEP M. y VILLARROYA, JOAN, La repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939), vol. I, op. cit., p. 42 <<
[238] MIR, MIQUEL, Entre el roig i el negre. Una crònica de la Barcelona anarquista, op. cit., p. 88. <<
[239] CARDÓ, GARLES, El Bon Pastor, diciembre de 1934. [Traducción del autor.] <<
[240] «Treu aigua del teu pou per als pelegrins. / Omple la teva gerra./ I posa-la ran del camí. / No tornis a mesurar el que han begut. / Alegra't, només, d'haver tret l'aigua del teu pou / i haver deixat la gerra ran del camí. l Sia el teu cor un hort obert». [Traducción del autor.]. <<